El 2010 és un any de plena expansió per mi i la meva obra. Entro a formar part del grup artístic de "Dimarts dels llimoners" i amb la proposta de viatjar a Argelia, en breu per un intercanvi cultural. Posterior al viatge exposaré a la "Casa Gòtica" d'Argentona, participaré en el concurs d'escultura publica a Torrelavit, quedaré finalista en el 5é concurs de Pintura i Escultura Figurativa '10 de la "Fundació de las Artes y los Artistas" i també actuaré en altes col·laboracions artístiques que es fan durant l'any com l'acte del dia de la dona o la Mostra artística a l'espai públic del Sant Pere més alt.

Però es aquest any on realment puc mostrar les meves obres en un espai reconegut d'art com n'és el Museu el Monjo de Vilassar de Mar. En aquest espai puc desplegar tota la meva obra passant per les diferents temàtiques que es comencen a definir. Les composicions vertebrades, restos esquelètics i el concepte de l'esser que sorgeixen de la primera escultura "Vertebres". De la instal·lació "Espines" neixen totes les figures relacionades amb el mar, peixos, crustacis i cefalòpodes. I per finalitzar remarcar el conjunt de l'escultura de Gràvida acompanyada de diferents nus de paret, els dibuixos del projecte i l'estructura de la figura.

Llavors la directora del museu Llum Torrents redacta aquestes línies per l'esdeveniment:

Pol Codina ESCULTURES 05-09. La saviesa de l'art.

El proposat divendres 12 de març tingué lloc al Museu Monjo de Vilassar de Mar, la inauguració de l'exposició "ESCULTURES 05-09", obres de Pol Codina. L'escultor comptà amb el caliu de nombrosos assistents, entre els quals hi havia persones dedicades al món de l'art i la cultura com Josep Maria Codina, Margarita Riera, Pere Pascual i molts d'altres. La presentació anà a càrrec de Manuel Patrício; ell mateix, juntament amb el pintor Carlos Soriano, recitaren alguns poemes amb l'acompanyament de la jove cellista Ofèlia Carbonell.
L'exposició acull una trentena d'obres de diferents mides i tècniques, amb el ferro com a matèria plàstica en totes elles. Iconogràficament la figuració de Pol Codina remet al seu (i nostre) entorn simbòlic més proper, amb una majoria de peces amb morfologia mediterrània, i un sector de l'exposició dedicat a la figura femenina en gestació. Temàtiques força diferents són resoltes per l'autor amb una gran coherència estilística i tècnica, la qual cosa aporta solidesa a la mostra. El domini de l'ofici ve garantit per una formació al si familiar fruit de diferents generacions dedicades a la forja. L'aparent ductilitat del ferro, forçat fins a l'arabesc, conviu amb la utilització del procés d'oxidació com a element dinàmic i transformador. La presència d'una realitat icònica no se sobreposa mai a la força textural del ferro ni a la seva imposant materialitat, tanmateix l'artista sap jugar amb la referència als darrers grans moments de la història de l'escultura contemporània, aportant-hi, alhora, un molt bell i ben trobat lirisme en cada una de les peces. Especialment valenta és l'elecció del cos femení gràvid: la contemporaneïtat de la imatge i la potència del resultat són mostra i exemple de la qualitat d'aquest artista.
Pol Codina és un escultor molt jove, però compta, ja, amb obra pública i amb alguna exposició de pes en el seu currículum. Tot i això la serenitat palesa en la seva producció i la seguretat en el domini de la tècnica semblen mostrar-nos també un creador que vol caminar tranquil, consolidant cada passa, conscient del valor de l'aprenentatge, del treball i de la reflexió. Un creador que respecta la matèria i la tècnica, que coneix les lliçons d'aquells que l'han precedit, que sap modelar el ferro i també la llum i l'espai. Una esplèndida obra on poesia i modernitat ens captiven amb la força de l'artista jove i la saviesa de l'art de tots els temps.