MENU
El Buit i Flamenco.

Formant part del grup artístic de "Els Dimarts del Llimoner" més enllà de les accions, taules rodones i activitats en grup com ara "la mostra al carrer St. Pere més alt" o els actes de protesta de "El dia de la dona" entre d'altres, voldria destacar-ne les dues més importants o més rellevants, l'exposició de "El Buit" i "Flamenco".

El Buit.


En l'altre projecte en comú de "El Buit" creo la peça "El Llegat" 56 x 50 x 28 cm, un autoretrat de mida real feta a base de trossets de planxes repujades i unides entre elles. Aquestes dóna l'efecte de descompondre's en petits trossos que amb el vent es desprenen de la figura com si fossin fulles empentades pel vent. En aquesta exposició en conjunt d'artistes treballem el concepte del buit, el sentiment de quan algú estimat ens deixa però que mantenim gravat en els nostres records. En la meva obra vull transmetre aquella expressió, que l'energia no desapareix sinó que es transforma, que formem part de tot allò que ens ha creat com a individus i que una petita part d'aquells que ja no es troben entre nosaltres formarà part de la nostra persona. Igual que jo em sento fet de petits trosso de tot allò que he conegut, un dia em descompondre en bocins, però no pas per desaparèixer sinó per transferir-me en altres individus, deixant d'alguna manera un llegat en aquesta vida.


En el mateix temps i per la mateixa exposició, en memòria dels que un dia van formar part del grup del "Dimarts del Llimoner" col·laboro amb la creació d'una obra conjunta en la qual participem diferents artistes del grup. Amb Ricard Jordà, Manuel Prieto, el poeta Joan Font "Foni" i Manuel Patricio.
La meva composició es troba en la part central de la pesa, que titulo Llimones del llimoner.


Flamenco, "Se canta lo que se siente".

 


Per afegir-me al projecte en grup, realitzo l'obra de "Marianna" 60 x 35 x 190 cm, de ferro forjat i policromat amb tons vermells. Inspirada en un dels Pals del flamenc espanyol. En ella treballo l'expressió d'aquest estil de ball. Em centro sobretot en la posició de les mans i l'ús de les "castañuelas", el moviment del cos el tracto de forma més abstracta, insinuant-ne la figura de la dona i el ritme del pas. Aquesta obra serà l'única escultura que acompanyarà el conjunt del projecte.