MENU

       Pol Codina va néixer a Mataró l’any 1983. Estudià disseny industrial a l’Escola Massana de Barcelona. Tot seguit, rep del seu pare Rafel Codina, l’aprenentatge en la forja artística, al taller familiar Serralleria March, de Mataró. Brollen les seves inquietuds creatives i s’inicia en l’escultura metàl·lica, cercant i experimentat formes noves a partir d’unes tècniques tan antigues com el forjat i les derivades del ferro.

 

NOTA CURRICULAR

       A manera de resum direm que el seu camí artístic comença el 2004 amb la instal.lació d’Espines al Bar Cultural Arcadia de Mataró. Des de l’any 2005 s’ha anat presentant a la Mostra Col.lectiva Sant Lluc, havent estat sel.leccionat en tres ocasions com a jove artista destacat, i així ha pogut mostrar la seva obra en exposicions juntament amb els altres joves premiats.

       El 2008 fa la seva primera exposició individual, Profunditats, a l’Espai enBlanc de Mataró, i poc després la Sala Parés de Barcelona presenta sis obres seves a la Fira Internacional d’Estrasburg. Al maig del 2009 presenta Gràvida, peça central de l’exposició Punt de partidadins la programació del centre d’art Ca l’Arenas. Al gener del 2010 entra a formar part de l'Associació “Dimarts del Llimoner”, i és convidat al II Rencontre Internacional d’Imzad que té lloc a Tamanrasset (Argèlia). Pel març del mateix 2010 tindrà lloc l’exposició individual d’escultures Pol Codina 05-09 al Museu Monjo de Vilassar de Mar i més tard a la Casa Gòtica d'Argentona. A l’estiu es presenta a [EdT] Escultòric de Torrelavit, concurs d’escultures públiques, on queda finalista amb l’obra Ser.


    Important és la seva presentació de l’obra Gràvida en el concurs internacional "Figurativas’10", on queda finalista i exposa l’obra a la Casa de la Moneda de Madrid i a la Fundació Fran Daurel de Barcelona.

      El 2013 significa ja la seva consagració artística, amb l'encàrrec oficial del Cartell de Santes i l'exposició individual a Llavaneres Forjant camins, un títol que és alhora descripció de la seva activitat i molt bon presagi de futur.

 

             L’ARTISTA I LA SEVA ESTÈTICA

Pol Codina és un artista jove i inquiet que ens ha sorprès, i molt,  als qui fa anys seguim les onades de l’art a Mataró. Certs acadèmics tenen prescrit  que qualsevol manifestació artística “contemporània” ha d’estar concebuda des del conceptualisme, el mínim esforç en la realització i els principis de fragmentació i fugacitat. Doncs no és el cas. Les obres d’aquest jove són tangibles;  els seus metalls requereixen esforç físic  i domini tècnic; les seves creacions  no tan sols restaran fotografiades en un catàleg, són obres per a la intempèrie que se la juguen a resistir la prova del temps. 

Deia el gran Miquel Àngel que la figura estava dins el marbre i aquell que en sabés prou només havia de treure el què sobrava. Guardant les distàncies i invertint els termes, aquest jove mataroní no treu el que sobra, esculpeix l’aire posant-hi  el que hi manca. I com el seu primer conreu ha estat al mar són éssers marins la seva collita. Estructures similars a  l’ànima dels edificis: vèrtebres, costelles i ossos. Pells de llauna a tires i rebladura d’escames  com ara la cuirassa trossejada d’un cavaller inexistent. Rovell quasi pintura dels vents, òxid oceànic.  Gegants marins, criatures del déu Posidó.

L’estètica de Pol Codina no es cultiva en l’ambigüitat conceptual ni en la foscor interpretativa, és clara i contundent: l’esbós d’una forma de la naturalesa, buida per dins, on la pròpia forma omple de contingut l’obra. La imaginació no ha de fer la resta perquè l’artista ja ho ha fet, en tot cas, l’espectador pot capbussar-se junt aquests peixos i, en clau homèrica,  viatjar per la mar, a voltes desbravada, del seu enteniment.

 

 Manuel Patricio